enfotimar**
1 v tr, col Enfurismar [DCVB].
2 v pron, col Enfuriarse [DGLC]. NOTA: El diccionari Coromines escriu enfotimar i els diccionaris Fabra i Alcover-Moll escriuen enfutimar.
2 v pron, col Enfuriarse [DGLC]. NOTA: El diccionari Coromines escriu enfotimar i els diccionaris Fabra i Alcover-Moll escriuen enfutimar.