xona

1 Cargol de terra, blanc amb ratlles fosques. // 2 col/met Vulva [DLC]. // 3 f i adj (m xono), col Dona bruta (Cerdanya, Empordà, Lluçanès) [DCVB]. // 4 col Peça de fusta amb un tall emprada per subjectar les dogues d'una bóta mentre s'està bastint (Penedès). // 5 arg-jov, p ext Noia [Romà, L'argot dels joves gironins]. MALNOM: La Mitja-Xona (Barcelona) [Vallmitjana, apèndix de Sota Montjuïc].
REFRANY: El vent de Baiona que entre pel cul i surt per la xona (Valls).